divendres, 19 de desembre del 2014

Malamut d'Alaska.

El malamut, igual que els altres nòrdics, procedeix de la part central d'Àsia, com a resultat d'emigracions que es van produir fa milers d'anys cap a la zona de Sibèria, arribant temps després a Alaska. No eren mers acompanyants, sinó gossos de treball, necessaris per a la supervivència de la tribu. Es produïen contínues seleccions, naturals i humanes; allí només sobrevivien els més forts. Els primers malamuts van ser criats per una tribu d'Alaska anomenada Mahlemiut el significat exacte de la qual es desconeix i que pertanyia a una regió anomenada Kotzebue Sound compresa entre els rius Kobuk i Noatak. Amb l'arribada de la febre de l'or, aquests gossos van ser necessaris per a travessar les regions de Klondike. Successius creuaments van anar modificant la raça fins a arribar a l'estàndard actual.


DESCRIPCIÓ

Color

Els colors habituals van des del gris clar fins al negre, sempre amb el ventre, part de les extremitats i la màscara de color blanc. Només s'admet l'unicolor si és blanc.   

Pelatge

Gruixut i rude. No és ni llarg ni suau. El subpèl és dens i oliós. Al voltant del coll apareix un gruixut collaret. Tot això necessari per a suportar els climes extrems dels quals prové.

Alçada a la creu: mascles uns 63,5 cm, femelles uns 58,4 cm

Pes: mascles cap als 38,4 Kg i les femelles uns 33,9 Kg

ENTRENAMENT

No es pot plantejar un entrenament similar a altres gossos, a causa del seu caràcter. No obstant això, amb grans dosis de paciència es pot aconseguir ensenyar-lo.

En realitat el seu desavantatge principal és que són molt independents i poc servils, la qual cosa provoca que de vegades no facin cas fàcilment, sobretot si l'amo vol imposar les seves ordres per la força.
Per això hi ha gent que creu que són tossuts i poc llestos però en realitat són molt intel·ligents i amb una mica de mà esquerra es poden ensinistrar perfectament, fins i tot per fer amb ells esports com l'agility.

UTILITAT

Gos de companyia sempre que se li d'oportunitat d'exercitar-se, amb unes característiques que molts aprecien. Excel·lent guardià i gos de defensa. La seva funció originària és el tir de trineus per a llargues distàncies, per la qual cosa són molt resistents al cansament i són molt apropiats per pràctiques com el bikejoring o el cani-cross.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada